Composició de dues fotografies realitzades entre 1880 i 1889
Autor desconegut
AFB Arxiu Fotogràfic de Barcelona
LA TEORIA D'UN BARRI DE MUNTANYA
Composició de dues fotografies realitzades entre 1880 i 1889
Autor desconegut
AFB Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fa uns dies parlàvem de la teoria sobre l'assecament dels pous de les Hortes de Sant Bertran com a orígen del nom del Poble-sec, i dels problemes que presentava aquest teoria. Aquest cop en parlarem d'una altra, menys coneguda, però que encaixa molt millor que l'anterior, la de la nostra companya i amiga Júlia Costa.
Si fem una cerca de la paraula Poble-sec a internet de seguida ens adonarem que el nostre barri, el de la falda de Montjuïc de Barcelona, no és l'únic que rep aquest nom. De fet el d'Igualada és força popular, però també el trobem a Sant Quirze del Vallés, a Cardedeu, a Sitges, a Olesa de Montserrat, a la Seu d'Urgell, i fins i tot a la mateixa ciutat de Barcelona, existia una barriada a Sant Martí de Provençals amb el nom de Poble-sec, ara ja desaparegut, anterior al naixement del nostre barri. Encara podem anar més enllà, i buscar la seva traducció al castellà, Pueblo Seco, per trobar-nos homònims a Xile, Colòmbia, Veneçuela i inclús als mateixos EEUU.
En el cas del nostre Poble-sec, hi ha una cosa clara, el nom apareix poc després de començar la urbanització de la part central del barri, de l'Eixample de Santa Madrona, a partir de 1867, amb el naixement del barri. Hem buscat referències a la premsa antiga, i l'únic Poble-sec del que es parla amb anterioritat al 1872, es refereix al de Sant Martí de Provençals.
Una persona coneguda de la Júlia té una teoria personal que sembla molt interessant, que es basa en que potser, Poble-sec, era una manera despectiva de qualificar nous barris, que estaven en zona muntanyosa, una mica allunyats de la ciutat ja urbanitzada, doncs la majoria dels casos anomenats anteriorment tenen aquesta particularitat.
LA TEORIA DE LA MANCA DE FONTS PUBLIQUES
Una altra teoria que corre ens evoca de nou als inicis de la urbanització de l'Eixample de Santa Madrona, que com hem comentat anteriorment, va començar al 1867. Segons aquesta teoria, durant els primers anys, el barri no comptava amb fonts públiques d'aigua potable, i no va ser fins l'any 1894 que es va instal·lar la primera font per beure al barri. Així doncs, durant més de 25 anys, els veïns de l'Eixample de Santa Madrona havien d'utilitzar l'aigua dels pous, recollir-la de les fonts naturals de Montjuïc o be comprar-la als aiguaders que venien de fora. Aquesta manca de fonts d'aigua potable durant tants anys fou la que li va donar el sobre nom de Poble-sec al barri que s'estava urbanitzant al peu de la muntanya de Montjuïc.
Sincerament, no hem pogut esbrinar si és cert el fet de que el barri no va tenir cap font d'aigua potable fins el 1894, però sí sembla tenir molta coherència en relació a quan es van començar a instal·lar aquest tipus de fonts en altres indrets de la nova ciutat de Barcelona.
LA TEORIA SOBRE L'ASPECTE DE LES PEDRERES
Des de mitjans del segle XIX les pedreres de Montjuïc estaven en ple rendiment. L'aprovació del projecte de l'Eixample de Cerdà així com els d'altres barris que s'anaven afegint a la ciutat de Barcelona, havia incrementat la demanda de pedra per a la construcció, i els propietaris de terrenys rocosos no volien perdre l'ocasió. La falda nord de Montjuïc es va omplir de pedreres que explotaven les grans parets de roca des del Morrot fins La Foixarda, deixant a la vista la pedra viva i creant muntanyes de rebuig que s'amuntegaven a la vora.
Si a aquesta muntanya pelada, li sumem les pedreres que mostraven la pedra viva i grans munts de rebuig, i afegim que just al costat, Les Hortes de Sant Bertran gaudien d'un terreny molt fèrtil i verd, ple de productes hortícoles, potser no era d'estranyar que popularment la gent digués que, aquell barri que estava naixent sota les pedreres, era un veritable "poble sec".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada