"Ens veiem al Poble-sec... ui, perdó, al Poblenou!". Quantes vegades hem confós aquests dos noms o hem hagut de pensar dues vegades a quina punta de Barcelona anàvem? És una confusió clàssica! Però més enllà de compartir la paraula "Poble" i tenir una forta identitat industrial i obrera, si viatgem al passat a través dels arxius descobrim que la ciutat del segle XIX els tenia units per un "codi ocult" de camins, noms i cognoms que es reflectien mútuament:
🧱⚙️ La França Xica: Al Poble-sec l'any 1851 naixia la bòbila Luis de Boussac, Agramonte y Cia, més coneguda com la "Fransa Xica". Tenia 8 forns simultanis i un gran nombre d'obrers francesos. Al Poblenou La França Xica definia el sector metal·lúrgic de Can Girona (la futura MACOSA), on també treballava un nombrós grup de tècnics francesos. Ambdues empreses van acabar batejant el barri on s'ubicaven, de manera que durant un temps en el segle XIX n'hi havia dues "Frances Xiques", la del Poblenou i la del Poble-sec.
Barri de la França Xica del Poblenou (projecteicaria.blogspot.com)
Val a dir que la barriada de la França Xica del Poble-sec inicialment només es deia "La Fransa". Possiblement la localització de la bòbila i dels obrers que s'hi van establir al voltant, van acabar donant nom a la barriada: si la bòbila era La França Xica, la barriada seria La França. Posteriorment, ja en el segle XX, la barriada va acabar adoptant el nom de "França Xica".
🍾🔮 Can Vilella: El ball de coincidències continua amb altres fàbriques. Al Poble-sec encara gaudim de la seu de l’antiga fàbrica de sifons Viudas Vilella i Cia al Passeig de l'Exposició. Paral·lelament, a la França Xica del Poblenou, també hi operava una important fàbrica de vidre sota la denominació de Juan Vilella i Cia.
Tot i que les publicitats s’assemblen, les indústries eren ben diferents. Els Vilella del Poble-sec van gaudir de gran prestigi amb la seva coneguda fàbrica de sifons. En canvi, els Vilella del Poblenou es dedicaven a la fabricació de vidre, sent pioners en la creació de rajoles i objectes de vidre colat.
🛣️ El Camí Antic de València: Hi ha una unió encara més profunda: El Camí Antic de València. Compartim aquesta via d’origen romà que, sota el nom de “Via Lacunam”, creuava el pla de Barcelona per la costa comunicant els aiguamolls de Sant Martí de Provençals amb la muntanya de Montjuïc, i enllaçant Montgat amb el Garraf.
🗺️ El mateix nom de "Poble-sec": En aquest cas no ens referim al Poblenou sinó a Sant Martí de Provençals, del qual el Poblenou era només un barri costaner. Abans que el Pla Cerdà l'annexés a Barcelona, l'antic municipi de Sant Martí de Provençals tenia el seu propi veïnat anomenat Poble-sec. Estava situat a la part de muntanya d'aquell poble, al voltant dels carrers Mas Casanovas, Lepant, Padilla i Travessera de Gràcia... l'actual Baix Guinardó. Curiosament, o no tant curiosament, en una zona de secà, amb pendents, torrents d'aigua, i pedres... us sona?
El destí, però, va ser ben diferent. L'Eixample de Cerdà va acabar esborrant el Poble-sec de Sant Martí. En canvi, a l'altre costat, la caiguda de les muralles va transformar les vinyes i els horts en el barri de Montjuïc que avui coneixem.
🔄 El trasllat industrial: La interconnexió definitiva va passar a principis del segle XX. El Poble-sec, que havia estat un viver d'empreses pioneres, va veure com moltes d'aquestes fàbriques es traslladaven al Poblenou buscant espai per continuar creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada