LA SAMARRETA DEL BARÇA QUE ES COSIA AL POBLE-SEC

Avui dia, el futbol d'elit és una indústria global de teixits tecnològics dissenyats a milers de quilòmetres de distància. Però hi va haver un temps en què el FC Barcelona tocava el cel vestint roba de quilòmetre zero. Una època daurada en què la samarreta que duien Diego Armando Maradona, Bernd Schuster o el Dream Team de Johan Cruyff no venia d'una multinacional americana o alemanya, sinó del cor industrial del Poble-sec.

Al carrer de Vila i Vilà 81-83-85, ben a prop del Paral·lel, el soroll de les màquines de cosir formava part del paisatge quotidià. Allà hi havia la seu i els tallers de MEYBA, la mítica marca catalana fundada per dos terrassencs, Josep Mestre i Joaquim Ballbé. El que havia començat com un negoci d'èxit fent banyadors per a les platges de la Barceloneta va acabar convertint-se, l'any 1981, en la pell oficial del Barça.

Durant una dècada prodigiosa, els dissenys més icònics de la història blaugrana es van tallar i cosir en aquest racó del Poble-sec. El teixit brillant amb les mítiques línies verticals a les mànigues era el resultat directe de la mà d'obra del barri. Moltes veïnes i veïns del Poble-sec creuaven el carrer de Vila i Vilà per entrar a uns tallers on es confeccionaven, literalment, les teles que després farien la volta al món.

La història va tocar sostre el 20 de maig de 1992. Aquella nit, Ronald Koeman va xutar una falta inapel·lable a la pròrroga de Wembley per donar al Barça la seva primera Copa d'Europa. El color d'aquella nit no era el blaugrana, sinó el taronja d'una samarreta mítica. Una samarreta que, abans de banyar-se en la suor de la glòria de Londres i marcar un abans i un després en la història del club, havia nascut del fil, l'agulla i l'orgull obrer del Poble-sec.

Indústrias y Comercios Inglada, S.A.

El Poble-sec, sota jurisdicció militar i fora del projecte de l’Eixample de Cerdà, va néixer per albergar, principalment, fàbriques, tallers i cases per obrers. Una d’aquestes fàbriques fou Industrias y Comercios Inglada S.A., la primera fàbrica d’Espanya en orfebreria i articles per a taula situada als carrers Salvà 20-22 i Poeta Cabanyes 19, també tenia una fàbrica d’articles de vidre per a taula i guarniment al carrer Weyler de Badalona.

El dia 20 d’abril de 1927 a les 12:15h va començar un incendi de grans dimensions a la fàbrica del carrer Salvà. El foc sortia amb gran força per finestres i balcons, amb la possibilitat de que s’escampés cap els edificis del davant i dels laterals, i els bombers van necessitar 4 hores per dominar-lo. Malgrat va acabar enfonsant dos pisos del immoble, no es va produir cap desgràcia personal, tot i comptar amb uns 60 treballadors, doncs en el moment en que va començar l’incendi l’edifici estava buit. Segurament l’inici es va produir per alguna espurna en el departament d’embalatge, ja que allí acumulaven grans quantitats de caixes de cartró i palla, que s’utilitzava per protegir els articles que fabricaven, de gran fragilitat. 

Un any més tard es va reedificar la fàbrica, que constava d’un soterrani, una planta baixa i tres pisos més d’alçada, gran part construïda amb fusta. Poc després, el 10 de juny de 1929, es va viure de nou un ensurt, quan semblava que es produïa un altre incendi a la fàbrica, i els veïns van presentar una denúncia per la perillositat que suposava tenir a la vora aquesta fàbrica. La denúncia però fou desestimada, al verificar que les instal·lacions complien amb totes les garanties i normativa de seguretat.

La fàbrica va continuar en el mateix lloc fins els anys 70-80, i quan va marxar del barri, van ederrocar la fàbrica, ja que l’actual de Salvà 20 es va construir al 1994, però el de Salvà 22 i el de Poeta Cabanyes 19 són els originals, i formen part de la història industrial del nostre barri.