Segurament algun cop hem sentit a dir que el nom del barri prové del gran consum d’aigua de les fàbriques tèxtils que l'any 1849 van deixar sense aigua els horts de la zona, fent que els pagesos es lamentessin exclamant: "Això és un poble sec!".
Però, si mirem els documents de l'època, les dates i les dades aquesta teoria no acaba de quadrar.
De fet, en algunes versions d'aquesta teoria, es diu que a les Hortes de Sant Bertran s'havien instal·lat gran nombre de fàbriques tèxtils, que eren les culpables del problema, però això és totalment falç. Pràcticament tota la zona que ocupa actualment el Poble-sec, era zona militaritzada que estava sota restriccions militars, i això suposava, entre altres coses, que no es podia construir edificacions més altes de 3,5m, el que seria només la planta baixa, i que els murs no podien tenir un gruix superior al 14cm, ja que havien de ser edificacions fàcils de derruir si els militars ho creien oportú. Per tant, amb aquestes limitacions, era difícil que alguna empresa de certes dimensions decidís situar-se a la falda de Montjuïc d'aquells anys.
El que sí havia eren els anomenats "Prats d'Indianes", on rentaven els teixits que sortien de fàbrica i els assecaven al sol. Aquests negocis només necessitaven terreny suficient per estendre les teles al sol, uns safaretjos, aigua i una caldera per escalfar l'aigua. D'aquests prats potser hi havien 3 o 4, en tota la falda nord, situats a la part més elevada de l'actual Poble-sec (els que tenim localitzats estaven a la Satalia, a l'actual Mirador del Poble-sec i a l'inici del carrer Blesa). És evident que aquests negocis consumien força aigua, i segurament van afectar els pous dels horts que havien més avall, a tocar de la muralla.
El 1849 els pous de les Hortes de Sant Bertran van començar a salinitzar-se, l'aigua del mar s'anava filtrant cap els pous a mesura que el cabdal d'aigua dolça que baixava de la muntanya era cada cop més escàs. Els diaris es van fer ressò d'aquesta problemàtica, i les autoritats van buscar mitjans alternatius per solventar-ho, com l'ús de carros que duien dipòsits d'aigua d'altres indrets per regar els horts. Però 2 anys més tard ja no es parla del tema, i és evident que els horts van subsistir fins començades les obres del moll de Sant Bertran, a partir de 1870, perquè hi ha fotografies que així ho mostren.
| Les Hortes de Sant Bertran l'any 1876 Autor Heribert Mariezcurrena Biblioteca Nacional d'Espanya |
Molt probablement la manca d'aigua no era efecte exclusivament dels prats d'indianes i de les fàbriques tèxtils que, a l'altra banda de la muralla, al Raval, s'havien anat multiplicant per efecte de la industrialització, sinó que també hauríem de comptar amb un efecte molt mediterrani, els períodes de sequera, dels que ara sóm molt conscients, però dels que no hi ha dades d'aquella època. El fet de que els diaris només parlessin del problema del rec de les Hortes de Sant Bertran durant 2 anys, i que aquests horts sobrevisquessin 20 anys més, fa pensar que va ser un problema passatger, i on segurament va incidir més una sequera que no l'increment de consum d'aigua de les empreses del voltant, que van continuar existint molts anys.
🏗️ El veritable origen: De fet, quan a partir de 1872 la premsa parla del Poble-sec, no es referien a les Hortes de Sant Bertran, que encara estaven per urbanitzar, sinó que feien referència exclusivament a la zona central del barri, a l'Eixample de Santa Madrona, que estava en procès d'urbanització des de 1867 com a barri obrer.
🗺️ Eren barris diferents: Administrativament, les Hortes de Sant Bertran formarien part del districte de les Drassanes, mentre que el Poble-sec original pertanyia a Hostafrancs, tal com ho mostra el plànol aprovat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1878. No es van unir sota el mateix nom fins a l'any 1933!!!!
En resum: el nom del Poble-sec va néixer lligat a l'expansió urbana del nou Eixample de Santa Madrona, ja que nom i urbanització coincideixen en el temps. Seria molt estrany que un fet que passa a Les Hortes de Sant Bertran, acabés donant nom al barri del costat, 20 anys més tard, quan ni tan sols formaven part del mateix districte.
El problema principal d'aquesta teoria és que no es va tenir en compte que El Poble-sec no sempre ha estat format pel mateix territori.
Ja us anirem explicant altres teories sobre l’origen d'aquest nom tant enigmàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada