L'ORIGEN DEL NOM DEL POBLE-SEC (II)

Composició de dues fotografies realitzades entre 1880 i 1889
Autor desconegut
AFB Arxiu Fotogràfic de Barcelona

LA TEORIA D'UN BARRI DE MUNTANYA

Fa uns dies parlàvem de la teoria sobre l'assecament dels pous de les Hortes de Sant Bertran com a orígen del nom del Poble-sec, i dels problemes que presentava aquest teoria. Aquest cop en parlarem d'una altra, menys coneguda, però que encaixa molt millor que l'anterior, la de la nostra companya i amiga Júlia Costa.

Si fem una cerca de la paraula Poble-sec a internet de seguida ens adonarem que el nostre barri, el de la falda de Montjuïc de Barcelona, no és l'únic que rep aquest nom. De fet el d'Igualada és força popular, però també el trobem a Sant Quirze del Vallés, a Cardedeu, a Sitges, a Olesa de Montserrat, a la Seu d'Urgell, i fins i tot a la mateixa ciutat de Barcelona, existia una barriada a Sant Martí de Provençals amb el nom de Poble-sec, ara ja desaparegut, anterior al naixement del nostre barri. Encara podem anar més enllà, i buscar la seva traducció al castellà, Pueblo Seco, per trobar-nos homònims a Xile, Colòmbia, Veneçuela i inclús als mateixos EEUU. 

En el cas del nostre Poble-sec, hi ha una cosa clara, el nom apareix poc després de començar la urbanització de la part central del barri, de l'Eixample de Santa Madrona, a partir de 1867, amb el naixement del barri. Hem buscat referències a la premsa antiga, i l'únic Poble-sec del que es parla amb anterioritat al 1872, es refereix al de Sant Martí de Provençals. 

Una persona coneguda de la Júlia té una teoria personal que sembla molt interessant, que es basa en que potser, Poble-sec, era una manera despectiva de qualificar nous barris, que estaven en zona muntanyosa, una mica allunyats de la ciutat ja urbanitzada, doncs la majoria dels casos anomenats anteriorment tenen aquesta particularitat.

LA TEORIA DE LA MANCA DE FONTS PUBLIQUES

Una altra teoria que corre ens evoca de nou als inicis de la urbanització de l'Eixample de Santa Madrona, que com hem comentat anteriorment, va començar al 1867. Segons aquesta teoria, durant els primers anys, el barri no comptava amb fonts públiques d'aigua potable, i no va ser fins l'any 1894 que es va instal·lar la primera font per beure al barri. Així doncs, durant més de 25 anys, els veïns de l'Eixample de Santa Madrona havien d'utilitzar l'aigua dels pous, recollir-la de les fonts naturals de Montjuïc o be comprar-la als aiguaders que venien de fora. Aquesta manca de fonts d'aigua potable durant tants anys fou la que li va donar el sobre nom de Poble-sec al barri que s'estava urbanitzant al peu de la muntanya de Montjuïc.

Sincerament, no hem pogut esbrinar si és cert el fet de que el barri no va tenir cap font d'aigua potable fins el 1894, però sí sembla tenir molta coherència en relació a quan es van començar a  instal·lar aquest tipus de fonts en altres indrets de la nova ciutat de Barcelona.

LA TEORIA SOBRE L'ASPECTE DE LES PEDRERES

Des de mitjans del segle XIX les pedreres de Montjuïc estaven en ple rendiment. L'aprovació del projecte de l'Eixample de Cerdà així com els d'altres barris que s'anaven afegint a la ciutat de Barcelona, havia incrementat la demanda de pedra per a la construcció, i els propietaris de terrenys rocosos no volien perdre l'ocasió. La falda nord de Montjuïc es va omplir de pedreres que explotaven les grans parets de roca des del Morrot fins La Foixarda, deixant a la vista la pedra viva i creant muntanyes de rebuig que s'amuntegaven a la vora.

Val a dir que, des de 1714 fins a 1869, Montjuïc estava sota fortes restriccions militars, no deixaven plantar arbres a la zona més propera al castell, de fet els que ja hi eren es van tal·lar per facilitar la visió des de la fortalesa, i havien grans limitacions a construccions i conreus. Això ho expliquem perquè l'aspecte de la muntanya no era el que coneixem ara, verd i ple de vegetació, si no el d'una muntanya totalment pelada.

Si a aquesta muntanya pelada, li sumem les pedreres que mostraven la pedra viva i grans munts de rebuig, i afegim que just al costat, Les Hortes de Sant Bertran gaudien d'un terreny molt fèrtil i verd, ple de productes hortícoles, potser no era d'estranyar que popularment la gent digués que, aquell barri que estava naixent sota les pedreres, era un veritable "poble sec".

AIXÒ ÉS UN POBLE SEC!!!... L'ORIGEN DEL NOM DEL POBLE-SEC (I)

Les Hortes de Sant Bertran l'any 1867
Autor Jean Laurent
Biblioteca Nacional d'Espanya

L'origen del nom del Poble-sec: mite o realitat? 🧐💧

Segurament algun cop hem sentit a dir que el nom del barri prové del gran consum d’aigua de les fàbriques tèxtils que l'any 1849 van deixar sense aigua els horts de la zona, fent que els pagesos es lamentessin exclamant: "Això és un poble sec!". 

Però, si mirem els documents de l'època, les dates i les dades aquesta teoria no acaba de quadrar.

🌱 Els pous es van salinitzar: El 1849 es va produir un problema de salinització de l'aigua dels pous de les Hortes de Sant Bertran, que va afectar greument la producció dels horts de la zona. 

De fet, en algunes versions d'aquesta teoria, es diu que a les Hortes de Sant Bertran s'havien instal·lat gran nombre de fàbriques tèxtils, que eren les culpables del problema, però això és totalment falç. Pràcticament tota la zona que ocupa actualment el Poble-sec, era zona militaritzada que estava sota restriccions militars, i això suposava, entre altres coses, que no es podia construir edificacions més altes de 3,5m, el que seria només la planta baixa, i que els murs no podien tenir un gruix superior al 14cm, ja que havien de ser edificacions fàcils de derruir si els militars ho creien oportú. Per tant, amb aquestes limitacions, era difícil que alguna empresa de certes dimensions decidís situar-se a la falda de Montjuïc d'aquells anys. 

El que sí havia eren els anomenats "Prats d'Indianes", on rentaven els teixits que sortien de fàbrica i els assecaven al sol. Aquests negocis només necessitaven terreny suficient per estendre les teles al sol, uns safaretjos, aigua i una caldera per escalfar l'aigua. D'aquests prats potser hi havien 3 o 4, en tota la falda nord, situats a la part més elevada de l'actual Poble-sec (els que tenim localitzats estaven a la Satalia, a l'actual Mirador del Poble-sec i a l'inici del carrer Blesa). És evident que aquests negocis consumien força aigua, i segurament van afectar els pous dels horts que havien més avall, a tocar de la muralla. 

El 1849 els pous de les Hortes de Sant Bertran van començar a salinitzar-se, l'aigua del mar s'anava filtrant cap els pous a mesura que el cabdal d'aigua dolça que baixava de la muntanya era cada cop més escàs. Els diaris es van fer ressò d'aquesta problemàtica, i les autoritats van buscar mitjans alternatius per solventar-ho, com l'ús de carros que duien dipòsits d'aigua d'altres indrets per regar els horts. Però 2 anys més tard ja no es parla del tema, i és evident que els horts van subsistir fins començades les obres del moll de Sant Bertran, a partir de 1870, perquè hi ha fotografies que així ho mostren. 

Les Hortes de Sant Bertran l'any 1876
Autor Heribert Mariezcurrena
Biblioteca Nacional d'Espanya

Molt probablement la manca d'aigua no era efecte exclusivament dels prats d'indianes i de les fàbriques tèxtils que, a l'altra banda de la muralla, al Raval, s'havien anat multiplicant per efecte de la industrialització, sinó que també hauríem de comptar amb un efecte molt mediterrani, els períodes de sequera, dels que ara sóm molt conscients, però dels que no hi ha dades d'aquella època. El fet de que els diaris només parlessin del problema del rec de les Hortes de Sant Bertran durant 2 anys, i que aquests horts sobrevisquessin 20 anys més, fa pensar que va ser un problema passatger, i on segurament va incidir més una sequera que no l'increment de consum d'aigua de les empreses del voltant, que van continuar existint molts anys. 

⏳ 23 anys de silenci: Si el nom hagués nascut llavors, s'hauria fet servir de seguida. Ni en els moments en que els diaris parlaven del problema de la salinitat dels pous, hi ha cap referència al nom del Poble-sec. Tot i que hem buscat referències a la premsa antiga, sempre es referien a la zona com "la falda nord de la muntanya de Montjuïc", i la primera vegada que hem vist el nom de "Poble-sec" publicat és l’any 1872, més de dues dècades després!!!!

🏗️ El veritable origen: De fet, quan a partir de 1872 la premsa parla del Poble-sec, no es referien a les Hortes de Sant Bertran, que encara estaven per urbanitzar, sinó que feien referència exclusivament a la zona central del barri, a l'Eixample de Santa Madrona, que estava en procès d'urbanització des de 1867 com a barri obrer.

🗺️ Eren barris diferents: Administrativament, les Hortes de Sant Bertran formarien part del districte de les Drassanes, mentre que el Poble-sec original pertanyia a Hostafrancs, tal com ho mostra el plànol aprovat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1878. No es van unir sota el mateix nom fins a l'any 1933!!!!

En resum: el nom del Poble-sec va néixer lligat a l'expansió urbana del nou Eixample de Santa  Madrona, ja que nom i urbanització coincideixen en el temps. Seria molt estrany que un fet que passa a Les Hortes de Sant Bertran, acabés donant nom al barri del costat, 20 anys més tard, quan ni tan sols formaven part del mateix districte. 

El problema principal d'aquesta teoria és que no es va tenir en compte que El Poble-sec no sempre ha estat format pel mateix territori.

Ja us anirem explicant altres teories sobre l’origen d'aquest nom tant enigmàtic.