_page1.jpg) |
El 14,15 i 16 de març de 2025 seràn les Festes de Santa Madrona, copatrona de Barcelona amb la Mare de Deu de la Mercè i Santa Eulàlia, tot i que molt oblidada pels barcelonins. Per aquest motiu, el Poble-sec, on Santa Madrona encara és present a través del nom de carrers i places, esglésies i ermites, i fins i tot on la única porta del muralla de Barcelona que encara queda dempeu, dur el seu nom, el Portal de Santa Madrona, vol recuperar la seva memòria, i des de fa tres anys venim celebrant la seva festivitat.
Per a conmemorar-ho, aquest any, des del CERHISEC organitzarem dues activitats que creiem són molt interessants i esperem que us agradin.
El 20 de novembre de 2024 es va inaugurar un carrer dedicat a Leonor Ferrer. Es tracta del darrer tram del carrer Lleida, per sobre del passeig de Santa Madrona.
Però qui era Leonor Ferrer i quina relació tenia amb el Poble-sec?
Leonor Ferrer va ser una activista social, feminista i una de les pioneres de l’educació de la dona a Barcelona. Fou la primera dona a aconseguir el títol de delineant a l'estat espanyol l'any 1905 i es va convertir en una gran defensora de la delineació com a sortida professional per a les dones. Va passar quasi tota la seva vida al Poble-sec on va néixer i morir, concretament al barri de la França.
El 17 de juny de 1874, el matrimoni format per Joan Ferrer i Reig natural de Figueres i per Francesca Girabau Galtes de Barcelona van tenir una filla, Leonor. Leonor Ferrer va néixer al número 76 del carrer Concòrdia (en aquell moment Laurel). Actualment, aquesta casa no hi és, ja que estaria ubicada on ara hi ha la cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães. Era una família modesta i treballadora, el pare era serraller i ferrer, i entre altres treballs va fer les reixes que donen accés a la Font del Gat.
 |
| Cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães, on estava situada la casa on va néixer Leonor Ferrer |
En aquella època, el grau d’analfabetisme femení era molt alt. A 1869, un 86% de les dones de l’estat espanyol eren analfabetes. En aquest context, és destacable el fet que els pares de la Leonor optessin per donar-li educació i la impulsessin a ser una dona formada. Quan tenia 7 anys, el 1881, ella i la seva família es van traslladar de domicili i anaren a viure a una planta baixa del carrer Grases, 10 (actualment Grases 14-18).
 |
| Carrer Grases 14-18, abans Grases 10 |
El 1897 Leonor Ferrer va obtenir el títol de mestra i el 1898 el de taquígrafa. L'any 1898, es presentà a les proves d’accés a telefonista per la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons. Obtingué la primera posició i començà com a operadora, però gràcies als seus coneixements de dibuix, fou ascendida a auxiliar del cap de delineants.
Només tres anys després va ser nomenada responsable de la Secció de Dibuix. El 1905 va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, i va ser la primera dona de l’estat espanyol en obtenir aquesta titulació.
A partir de la segona dècada del segle XX es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de Academia de deliniación para señoritas al seu domicili del carrer de Grasses, 10.
L'any 1931 va deixar la Compañía de Teléfonos, convertida des de 1924 en la Compañía Nacional de Teléfonos. Entre 1936 i 1944 va exercir de mestra d'escola a les Illes Balears.
Va morir el 15 d'octubre de 1960, a l'edat de 86 anys, al domicili familiar del carrer Grases, 10.
La Generalitat de Catalunya commemora oficialment el 150 aniversari del seu naixement, i per això ha organitzat diverses activitats: una exposició virtual, l’exposició «Leonor Ferrer. Una vida entre línies» al Palau Robert, l’itinerari «L’entorn veïnal i històric de Leonor Ferrer» i la taula rodona «Ciutat de dones».
Per últim, cal recomanar el seu fons dipositat al ICGC i digitalitzat. Està format per documentació personal i professional de la delineant i mestra barcelonina.
Miralls Migratoris és un projecte que neix de la voluntat de donar espai a les veus de les persones que han migrat al Poble-sec al llarg del segle passat fins als nostres dies. Durant aquests mesos, hem recopilat i compartit moltes històries, tant de persones que han viscut les migracions en primera persona com de les que, tot i haver nascut aquí, tenen família en una altra part del món. Aquesta posada en comú ens ajuda a comprendre la universalitat de l’experiència migratòria i, finalment, com això ens uneix. Un projecte en el qual han estat treballant el CERHISEC, juntament amb l’associació Conversas Barcelona, el Col·legi Jesuïtes del Poble-Sec, el Pla de Barris del Poble-sec i l'Ajuntament de Barcelona Districte Sants-Montjuïc, amb el suport del Teatre Dau al Sec, el Centre Cultural Albareda i l’ajuda inestimable de Baixem al Carrer.
Pots accedir a aquest projecte en el següent enllaç: MIRALLS MIGRATORIS
Fa un any l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l'ICGC, ens va contactar per demanar-nos la nostra col·laboració per treure a la llum la vida de la Leonor Ferrer. Poc coneixiem d'ella en aquell moment, només que havia nascut al Poble-sec al segle XIX, i que s'havia convertit en la primera dona de l'estat espanyol en obtenir el títol de delineant.
Gràcies a aquesta col·laboració hem pogut esbrinar una mica més sobre aquesta dona lluitadora, que va aconseguir viure una vida independent, i va crear una escola de delineació per a dones al Poble-sec, per a que altres dones puguessin gaudir de la seva independència econòmica.
La Leonor Ferrer no va tenir fills, però el seu llegat ens ha arribat de mans dels seus renebots, que avui han vingut per conmemorar el seu record. Gràcies a ells, l'ICGC compta amb una col·lecció de mapes, que havia col·leccionat la Leonor Ferrer, i amb algunes fotografies de l'època, ja que era una gran aficionada a la fotografia, que han cedit per a que tothom tingui accès al llegat de la seva tia.
En aquesta fotografia, feta durant la inauguració, apareixen la família Ferrer amb alguns dels membres del CERHISEC.
En el numero 38 del carrer de l’Hospital havia l’antiga capella de l’Àngel Custodi, on es venerava la Mare de Deu de Bellvitge. Encara avui ...
