El nostre barri

El Poble-sec en fotos
El Poble-sec
en video
la seva història
la seva música

Entre el Port i Hostafrans, entre el Raval, l’Eixample i Montjuïc, encimbellat a la muntanya, allà, sota l’ombra del maleït castell, va néixer el Poble-sec.

 

Al 1854, quan es va aprovar, per fi, l’enderrocament de les muralles que encerclaven Barcelona des de l’edat mitjana, el Poble-sec va quedar fora del Pla Cerdà per restar inclòs dintre de l’àrea de seguretat del Castell de Montjuïc. Tot i així, a les següents dècades, aprofitant la reducció de l’esmentada àrea de seguretat, en aquesta franja de terreny robat a la muntanya i cedit per l’exèrcit, va començar a créixer el barri.

 

Entre el Paral·lel i la muntanya, entre la plaça d’Espanya i el Mediterrani, el Poble-sec ha estat des de sempre definitivament influenciat per las coordenades que li proporcionà la seva privilegiada localització geogràfica. Ja a finals del segle XIX i a principis del XX, el Paral·lel, conegut com el Broadway barceloní, animava les nits del barri i de tota la ciutat, amb els seus espectacles i music-halls, mentre que Montjuïc brindava la tranquil·litat que irradiava la seva vegetació, encara que també animava les tardes amb els seus famosos berenadors. I la plaça d’Espanya, juntament amb l’eix viari ideat i creat arrel de l’Exposició Universal de 1929, va condicionar en bona part la frontera oest del barri, donat que la seva construcció va atraure una gran massa de població a viure i conviure al barri, el mateix que a la frontera est va suposar la presència necessària d'un enorme nombre de llocs de treball, de fàbriques i negocis complementaris que va comportar el creixement i potenciació del Port.

 

El Poble-sec, un barri ple d’orgull treballador, on la llavor de l’anarquisme i del sindicalisme radical va ser foragitada a sang i foc, i on es va patir estoicament l’efecte d’un dels primers bombardejos passius soferts per població civil, sota les bombes italianes i alemanyes llançades pels feixistes.

 

El Poble-sec, que durant quasi mig segle va créixer entre el Barrio Chino i les barraques que encatifaven Montjuïc, impregnant les seves gents de sentiments i sensacions, de realitats i de ficcions que, com ningú, va encertar explicar el fill pròdig del barri, l’adorat Joan Manuel Serrat. El Poble-sec és un barri amb entitat i personalitat pròpia, tot i que avui forma part del Districte Administratiu Sants-Montjuïc, i tradicionalment resta dividit en tres parts clarament diferenciades: La França Xica, l’Eixample de Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran. La França Xica construït a la part més alta i limitat pel carrer Lleida, encara conserva petits xalets de principis del segle passat, situats a la zona de la Satalia, que semblen governar el barri i observar la ciutat quan dorm. L’Eixample de Santa Madrona, que porta el nom de la més antiga Patrona de la ciutat i que alhora és el de la principal església del barri, ocupa la part central del barri, i poca gent sap que de fet va ser el primer eixample concebut per la ciutat de Barcelona. I les Hortes de Sant Bertran, topònim recollit de molt lluny a la historiografia catalana, resten ubicades al lloc que abans ocupaven enormes camps de cultiu a on es conreaven cereals, fruits i hortalisses destinats als habitats de Barcelona.

 

El Poble-sec, nascut a l’ombra de la muntanya, allà on la ciutat s’acaba i comença el mar, amb els seus carrers que no saps si pugen o baixen, però que mai et deixen descansar. Aquest ha estat sempre un barri multicultural, que abans integrava gents arribades de més enllà de l’Ebre i que ara arriben de més enllà del mar; que abans parlaven castellà i que ara parlen un grapat de llengües més, però que potser dins d’ aquesta diversitat hi ha la sal.

 

By JA

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now