Aquest novembre vinent es compliran 50 anys de la mort de Francisco Franco, i arran d'aquest aniversari, el centres d'història local de Barcelona, juntament amb la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramón Muntaner i l'Arxiu de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, hem organitzat una sèrie de conferències que tractaràn sobre la construcció democràtica i el moviment veïnal en la Barcelona postfranquista.

Et pots descarregar el programa clicant aquí.

7 d’octubre a les 19.00h

Centre Cultural La Farinera del Clot. Gran Via de les Corts Catalanes, 837.

“Les comissions de barri”

Amb: Carles Prieto (president de la FAVB,1978-82), Carles Quingles (un dels fundadors del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona, promotor de les comissions de barri).

Organitza: Arxiu Històric Poblenou, Societat d’Estudis de la Verneda de Sant Martí, Centre d’estudis de Sant Martí de Provençals, Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa.

23 d'octubre a les 20,00h.

La Casa dels Entremesos (sala d'Actes). Plaça de les Beates, 2.

“Moviments socials i veïnals als barris de Ciutat Vella, 1970-1983”

Amb: Mercè Tatjer i Mir (historiadora i geògrafa), Jordi Petit (Jordi Lozano González, escriptor, activista històric del col·lectiu LGTBI), Jordi Romero i Villalba (activista juvenil del moviment veïnal i cultural 70’s-80’s), Enric Canet Capeta (Director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants del Raval). Conductor: Àngel Villalba (president de l’AVV del Raval del 1974 al 1980).

Organitza: Associació de Festes de la Plaça Nova, Esbart Català de Dansaires, Taller d’Història de la Barceloneta i Tot Història Associació Cultural.

30 d’octubre a les 18.00h 

Biblioteca de Sarrià. Plaça de Sarrià, 1.

“Sarrià 1975-1980: activisme veïnal i recuperació de la Festa Major popular”

Amb: Jesús Mestre Campi (historiador), Elisa Recasens (historiadora i representant dels joves de l’època), Jordi Gasull (mestre, ex membre de l’AVV de Sarrià, els anys setanta)

i Pepa Tort (representant de les colles de joves).

Organitza: Taller d’Història de Sarrià i Premsa Local El Jardí SCCL

També es presentarà el llibre Viure l’espai públic. Activisme veïnal i recuperació de la festa al carrer (Sarrià 1975-1980).

3 de novembre a les 18,30 h

Sala de Plens del Districte de Sants-Montjuïc. Carrer de la Creu Coberta, 104.

"La construcció del Poble-sec. Un barri per les veines i veins"

Amb: Arnau Lopez, Doctor en Història Contemporània i Roger Rodés, president de l’AAVV del Poble-sec els anys 70.

Organitza: Centre de Recerca Històrica del Poble-sec,  CERHISEC

6 de novembre a les 18.00 hores

Espai museístic Cases Barates MUHBA-Bon Pastor. Carrer de Barnola, 22.

“Barcelona, construcció democràtica i moviment veïnal a la riba del Besòs: Bon Pastor, Baró de Viver i Trinitat Vella (1970-1980)”

Amb: Juli Pernas (Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs), Salvador Angosto (expresident AVV Bon Pastor), Genaro Villagrasa (ex president AVV Baró de Viver), Amador Expósito (Associació Recerca i Divulgació Memòria de Trinitat Vella). Modera: Paquita Delgado (presidenta AVV Bon Pastor).

Organitza: Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs.

7 de novembre a les 19.30h

Centre de Cultura Popular la Violeta. Carrer de Maspons, 6.

“De la clandestinitat al carrer. Gràcia i poder veïnal a la mort de Franco”

Amb: Jordi Altarriba, Jordi Romero Sabí, Conxa García (AVV Vila de Gràcia), Josep M. Contel (Taller d’Història de Gràcia),.

Organitza: Taller d’Història de Gràcia i AAVV Vila de Gràcia.

14 de novembre, a les 18.30h

Sala de Plens del Districte de l’Eixample. Carrer d’Aragó, 314.

“Antifranquisme i moviments veïnals a l’Eixample"

Amb: Trini Capdevila (AVV Esquerre de l’Eixample), Marina Comellas (AVV Sagrada Família), Xavier Olivé (AVV Dreta de l’Eixample), Jordi Casanovas (AVV Fort Pienc), M. Lluïsa Baiget (AV V Sant Antoni). Modera: Enric Calpena (periodista i escriptor).

Organitzen: Comissió de Memòria Històrica El Poblet – Sagrada Família, Vocalia de Patrimoni Històric i Social de l’AVVEE, Grup de Memòria Històrica de la Dreta de l’Eixample, Vocalia de Memòria Històrica de l’Associació Veïnal Sant Antoni, Arxiu Històric Fort Pienc.

20 de novembre de 2025 a les 18.30 h

Espai Via Favència. Via Favència, 288A, edifici A.

"La conquesta del carrer a Nou Barris: lluites i polítiques des del veïnat"

Amb: Manuel Delgado Ruiz (antropòleg), Carmen Andrés Añon (exregidora dels districtes de Nou Barris i Sant Andreu i diputada al Congrés), Josep Maria Clariana (activista veïnal a Nou Barris). Modera: Antonio Baños (periodista i veí de Nou Barris)

Organitza: Arxiu Històric Roquetes Nou Barris.

24 de novembre, a les 18.30 hores 

Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. Carrer de Segre, 24. 

“Veïns, ciutadans, democràcia al districte de Sant Andreu”

Amb: Pau Vinyes i Roig (historiador i membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias), 

Jaume Domènech i Gimeno (exdirigent veïnal de Sant Andreu de Palomar), Maria Pura Badenes (representant moviment educatiu), Quim Terré (exdirigent veïnal de La Sagrera), Ricard Sas (representant veïnal del Congrés i els Indians), Jaume Seda (representant moviment educació en el lleure) 

Organitzen: Centre d’Estudis Ignasi Iglésias / Centre de Documentació de la Sagrera / Memòria Històrica Torre de La Sagrera / Vocalia de Memòria Històrica de l’Associació de Veïns i Veïnes del Congrés i els Indians

27 de novembre, a les 18.30 hores

Biblioteca del Carmel Juan Marsé. Carrer de la Murtra, 135-145.

“La vida política als nostres barris a la mort de Franco”

Amb la participació dels membres de l’AVV Carmel: Custodia Moreno, Iñaki Migolarra i Iñaki Andrés. 

Organitza: Fons Documental del Carmel

Altres enllaços:

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

Institut Ramón Muntaner 

Arxiu de Barcelona

Generalitat de Catalunya

VIU MONTJUÏC 2025

 

El primer cap de setmana d'octubre Barcelona celebrarà el cinqué Viu Montjuïc, fent la nostra muntanya més cultural que mai, amb tot d'activitats coorganitzades pels equipaments de Montjuïc i les entitats de l’entorn, i obertes a tothom qui les vulgui gaudir. 

Aquest any el CERHISEC participem en dues d'aquestes activitats:

L'itinerari: MONTJUÏC, UNA HISTÒRIA DE FA MILIONS D'ANYS

De la mà de l'Eric Baulenas, farem un itinerari geològic, amb un recorregut des de Miramar fins al mirador del Morrot. Observarem el paisatge i les roques per a desvetllar diverses curiositats i secrets sobre l'orígen ancestral de Montjuïc.

Hi han dues sessions, la primera el dissabte dia 4 a les 10h del matí, i l'altra el diumenge 5 també a les 10h. Per participar només cal que us inscriviu, de forma gratuita, en el següent enllaç:

 

L'itinerari: ESPAIS COMUNITARIS I DE RESISTÈNCIES DE LA MUNTANYA

Aquesta tercera edició de l’itinerari és resultat del treball en xarxa d’entitats de la Taula de Cultura Comunitària del Poble-sec i codissenyat entre Teatre Arnau ltinerant, Centre de Recerca Històrica del Poble-sec Cerhisec, Sala Dau al Sec i  Centre Cultural Albareda amb la col·laboració de Mediació Transductores.

Es tracta d'una ruta amb relats històrics, música i arts vives per visitar espais de memòries de comunitats, cultura i resistències al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. 

📅 Quan: Dissabte 4 i diumenge 5 d'octubre

🕥 Hora: 10 h - 12 h

📍 Lloc de trobada: Refugi 307 (Carrer Nou de la Rambla 175)

📍Lloc d’arribada: Plaça Margarida Xirgu.

* Ruta per vorera de baixa dificultat física, accessible però pot resultar exigent per a persones amb mobilitat reduïda.

Fes click aquí per inscriure't a l'itinerari Espais comunitaris i de resistències de la muntanya.

Per a més informació sobre el VIU MONTJUIC, podeu visitar la pàgina de l'Ajuntament de Barcelona.

FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC 2025

 

Un any més arriba la FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC, i com és habitual, el CERHISEC organitza algunes de les activitats d'aquesta Festa Major, que les podeu gaudir de forma gratuïta, tot i que per la comoditat de tots, es requereix que us hi registreu.

I quines són aquestes activitats? Doncs aquí les teniu:

• Els arbres de Montjuïc i la seva historia. Dissabte 19 de juliol 2025, 10:30 h a 12:30 h.
  Itinerari per conèixer alguns dels arbres més característics i singulars de Montjuïc, concretament als Jardins Laribal, Font del Gat i Jardí Botànic Històric. Per altra banda, coneixerem un poc la història de l'arbrat urbà de Barcelona i l'enjardinament de Montjuïc per l'Exposició Internacional de 1929. Pots apuntar-te a través d'aquest enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/els-arbres-de-montjuic-i-la-seva-historia

• Visites guiades a El Molino. Dijous 24 de juliol 2025, 17:30 h a 19:00 h. La visita ens permetrà conèixer la història del Molino, un teatre que va obrir les portes l'any 1898, amb el nom de Pajarera Catalana, convertint-se amb els anys en un dels teatres més famosos del Paral·lel i de Barcelona. Apuntat a través de l'enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/visites-guiades-a-el-molino

• Visita del Refugi 307.Dissabte 26 de juliol 2025, 10:00 h a 14:00 h.Com cada any per la Festa Major del Poble-sec, farem visites guiades al Refugi 307 del carrer Nou de la Rambla. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona. Cal registrar-se a través de la web: https://www.entrapolis.com/entrades/visita-del-refugi-307

• Les Hortes de Sant Bertran, itinerari històric pel segle XIX. Dissabte 26 de juliol 2025, 10:30 h a 12:00 h. Les Hortes de Sant Bertran era una zona humida i rica en adobs naturals, dedicada als horts, tal com indica el seu nom. La desaparició d’horts d'altres indrets de la ciutat durant la industrialització, va allargar la vida rural de les Hortes de Sant Bertran, que van subsistir fins a la construcció del Moll de Sant Bertran, a partir de 1870. Amb el nou moll en marxa, els horts es van convertir en una zona industrial, acollint empreses lligades bàsicament a activitats portuàries. A través d’aquest itinerari coneixerem com eren els horts, on es situaven algunes de les cases pairals, quines eren les primeres indústries que s’hi van instal·lar i quina és l’empremta què ens ha quedat d’aquella època. Us podeu registrar a través de l'enllaç: https://www.entrapolis.com/entrades/les-hortes-de-sant-bertran-itinerari-historic-pel-segle-xix

Us hi esperem!!!!

Gaudiu de la Festa Major del Poble-sec!!!

Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga (I)

Amb el títol Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga iniciem una sèrie d'entrades on mostrarem notícies on es parla del Poble-sec i Montjuïc i publicades en els diaris de Barcelona des del segle XVIII al XX. Recollirem notícies de fets claus, fets destacables, curiosos, etc. 

En aquesta ocasió us mostrem una notícia publicada el 17 de gener de 1762 al Diario curioso, histórico, erudito, y comercial, público, y económico, considerat el  diari més antic de Barcelona. 

En aquesta breu notícia s'informa que qui vulgui comprar llet fresca de burra acudeixi a la casa d'Anton Costa, situada a la muntanya de Montjuïc.

La llet de burra era molt coneguda des de les antigues civilitzacions d'Egipte i Roma entre d'altres. De composició molt semblant a la llet materna. S'ha utilitzat amb fins cosmètics, alimentaris i terapèutics per tractar diverses malalties i afeccions. 

A finals del segle XIX i principis del XX fou molt popular la venda de llet de burra a domicili i l'establiment de diversos locals dedicats a la venda d'aquest producte.

S'interessa consultar altres notícies sobre Poble-sec i Montjuïc i publicades a la premsa antiga visita el compte de X: Poble-sec i Montjuïc a la premsa antiga.  

LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DE BELLVITGE DEL CARRER TAPIOLES

En el numero 38 del carrer de l’Hospital havia l’antiga capella de l’Àngel Custodi, on es venerava la Mare de Deu de Bellvitge. Encara avui l’edifici que hi ha en el seu lloc conserva dues inscripcions a la façana: “1462” i “Ntra. Sra. de Bellvitja”.

¿I que ha de veure això amb el Poble-sec? Doncs resulta que el 26 de maig de 1880 es publicava la notícia de que l’antiga capella del carrer de l’Hospital, seria desmuntada pedra a pedra, per traslladar-la a la vora de la Torre España, al carrer de Tapioles del Poble-sec. 

La Torre España era la casa de Joan España, un dels propietaris de les pedreres Satalia-España i de les parcel·les del marge dret del carrer Tapioles, tot pujant cap a Montjuïc, entre Elkano i Anníbal. El trasllat es va allargar 2 anys, però finalment el 10 de desembre de 1882 es va fer la benedicció en la seva nova ubicació, possiblement en el número 36 actual. A partir d’aquest moment, tant per Setmana Santa, com pels vols del 8 de setembre, festivitat de la Mare de Deu de Bellvitge, s’hi feien cerimònies populars. A partir de la Setmana Santa de 1892, es perd el rastre i ja no apareixen més notícies de la capella. Potser ha de veure amb que, el 1891, es va col·locar la primera pedra de l’església de l’Àngel Custodi d’Hostafrancs, que va finalitzar el 1896. ¿I si la van traslladar de nou? De moment no hem pogut esbrinar-ho.

Festa Major de Santa Madrona 2025

El 14,15 i 16 de març de 2025 seràn les Festes de Santa Madrona, copatrona de Barcelona amb la Mare de Deu de la Mercè i Santa Eulàlia, tot i que molt oblidada pels barcelonins. Per aquest motiu, el Poble-sec, on Santa Madrona encara és present a través del nom de carrers i places, esglésies i ermites, i fins i tot on la única porta del muralla de Barcelona que encara queda dempeu, dur el seu nom, el Portal de Santa Madrona, vol recuperar la seva memòria, i des de fa tres anys venim celebrant la seva festivitat. 

Per a conmemorar-ho, aquest any, des del CERHISEC organitzarem dues activitats que creiem són molt interessants i esperem que us agradin.

El dissabte 15 de març farem visites comentades i gratuïtes, al Refugi 307. Ens trobarem a la Plaça de Valerie Powles i les visites es realitzaràn en diferents grups horaris: a les 10:30h, a les 11:00h, a les 11:30h, a les 12:00h, a les 12:30h i a les 13:00h. Com l'aforo no pot superar les 15 persones, cal que escolliu horari i us inscribiu a la web de Evenbrite i no oblideu dur el document de la vostra reserva a la visita.

El mateix dissabte 15 de març, per altra banda, i juntament amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), coorganitzen un itinerari per la barriada de la França Xica tot recordant la Leonor Ferrer, de la que l'any passat es va celebrar el 150é aniversari del seu naixement al nostre barri. És totalment gratuit, i serà d'11:00h a 13:00h i el punt de trobada es davant la porta principal de l'ICGC. També en aquest cas cal que fer reserva prèvia a través de la web de l'ICGC. 

Si vols saber més de les Festes de Santa Madrona al Poble-sec, pots visitar la web de Barcelona TV, on trobaràs tota la programació.

Leonor Ferrer: la primera dona delineant de l'estat espanyol

El 20 de novembre de 2024 es va inaugurar un carrer dedicat a Leonor Ferrer. Es tracta del darrer tram del carrer Lleida, per sobre del passeig de Santa Madrona.

Però qui era Leonor Ferrer i quina relació tenia amb el Poble-sec?

Leonor Ferrer va ser una activista social, feminista i una de les pioneres de l’educació de la dona a Barcelona. Fou la primera dona a aconseguir el títol de delineant a l'estat espanyol l'any 1905 i es va convertir en una gran defensora de la delineació com a sortida professional per a les dones. Va passar quasi tota la seva vida al Poble-sec on va néixer i morir, concretament al barri de la França.

El 17 de juny de 1874, el matrimoni format per Joan Ferrer i Reig natural de Figueres i per Francesca Girabau Galtes de Barcelona van tenir una filla, Leonor. Leonor Ferrer va néixer al número 76 del carrer Concòrdia (en aquell moment Laurel). Actualment, aquesta casa no hi és, ja que estaria ubicada on ara hi ha la cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães. Era una família modesta i treballadora, el pare era serraller i ferrer, i entre altres treballs va fer les reixes que donen accés a la Font del Gat.

Cruïlla dels carrers Mare de Déu del Remei, Concòrdia i Magalhães,
on estava situada la casa on va néixer Leonor Ferrer

En aquella època, el grau d’analfabetisme femení era molt alt. A 1869, un 86% de les dones de l’estat espanyol eren analfabetes. En aquest context, és destacable el fet que els pares de la Leonor optessin per donar-li educació i la impulsessin a ser una dona formada. Quan tenia 7 anys, el 1881, ella i la seva família es van traslladar de domicili i anaren a viure a una planta baixa del carrer Grases, 10 (actualment Grases 14-18).

Carrer Grases 14-18, abans Grases 10

El 1897 Leonor Ferrer va obtenir el títol de mestra i el 1898 el de taquígrafa. L'any 1898, es presentà a les proves d’accés a telefonista per la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons. Obtingué la primera posició i començà com a operadora, però gràcies als seus coneixements de dibuix, fou ascendida a auxiliar del cap de delineants.

Només tres anys després va ser nomenada responsable de la Secció de Dibuix. El 1905 va obtenir el títol de perit delineant expedit per la Sociedad Económica Amigos del País, i va ser la primera dona de l’estat espanyol en obtenir aquesta titulació.

A partir de la segona dècada del segle XX es va dedicar a l'ensenyament de la delineació, primer a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i més endavant va obrir la seva pròpia escola amb el nom de Academia de deliniación para señoritas al seu domicili del carrer de Grasses, 10.

L'any 1931 va deixar la Compañía de Teléfonos, convertida des de 1924 en la Compañía Nacional de Teléfonos. Entre 1936 i 1944 va exercir de mestra d'escola a les Illes Balears.

Va morir el 15 d'octubre de 1960, a l'edat de 86 anys, al domicili familiar del carrer Grases, 10.

La Generalitat de Catalunya commemora oficialment el 150 aniversari del seu naixement, i per això ha organitzat diverses activitats: una exposició virtual, l’exposició «Leonor Ferrer. Una vida entre línies» al Palau Robert, l’itinerari «L’entorn veïnal i històric de Leonor Ferrer» i la taula rodona «Ciutat de dones».

Per últim, cal recomanar el seu fons dipositat al ICGC i digitalitzat. Està format per documentació personal i professional de la delineant i mestra barcelonina.